Els beneficiaris de 42 fàrmacs indicats per a pacients amb malalties cròniques o greus (processos cancerígens) han de satisfer el 10% del cost del medicament, amb un límit de 4’2 euros per recepta, com a conseqüència de l’entrada en vigor de la resolució del 10 de setembre de 2013, de la Direcció General de Cartera Básica de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, i que dóna compliment al Reial Decret Llei 28/2012. Els malalts que han de tractar-se amb els medicaments dispensats als hospitals com a tractament de diverses malalties, com el càncer o la diabetis (en total 42 medicaments), han de realitzar una aportació econòmica. Estos medicaments estaven exents de pagament, tal com reconeix la mateixa resolució.
“Les mesures aprovades són clarament insolidàries i taxades de poc efectives pels propis professionals, i suposaran un cost addicional que hauran de satisfer els malalts sense cap contraprestació per part de l’Estat”, explica Cristina Alemany, portaveu de Compromís per Bétera.
Entre els medicaments afectats es troben fàrmacs per al tractament de pacients amb càncer de mama (Afinitor, Tyverb), de renyó (Votrient) i tumors cerebrals (Temodal). També contra la leucèmia, l’artritis reumatoide, per a tractaments de reproducció assistida o un sistema intrauterí anticonceptiu, entre altres. Són compostos cars. Així per exemple, un envàs de 168 comprimits d’Incivo de 325 mil·ligrams, per a l’hepatitis C crònica, costa 8.870,40 euros.
El mateix President dels Farmacèutics Hospitalaris, José Luis Poveda, considera que no té cap sentit cobrar per aquestes medicines atès que: “El copagament té dos objectius, el dissuasori i el recaptatori; i en aquest cas no es compleix cap dels dos”. El president de la Societat dels Farmacèutics Hospitalaris explica que com la major part dels pacients són crònics, no es donen les condicions d’abús de fàrmacs que es podrien al·ludir en altres circumstàncies. I com els tractaments són continus, tampoc hi ha perill que sobren i s’acumulen en la farmaciola domèstica.
Respecte a l’efecte recaptatori, “amb el copagament fixat, no es recaptarà massa”. I, en tot cas, no prou per a compensar la despesa que suposa desplegar mecanismes de cobrament en tots els serveis de farmàcia hospitalaris.