El PP i la seua benvolguda diglòssia

logo_si_al_valencia

Imposar, exigir, obligar, deure, imprescindible… Aquestes són algunes de les paraules que escoltàrem durant el darrer plenari al regidor del Partit Popular de Bétera, Germán Cotanda. Amb elles, Cotanda volgué referir-se a la moció presentada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies per a impulsar un perfil lingüístic per als treballadors municipals, per tal que siguen competents tant en castellà com en valencià. Cotanda, va dir que el valencià hauria de constituir un mèrit en accedir a l’Administració Local i no un requisit, així que amb aquesta moció s’estaria produint una discriminació per raó de la llengua. Tot i això, crida l’atenció, com el regidor féu la seua intervenció íntegrament en valencià. Malauradament, la proposta no tirà endavant amb els vots en contra del Partit Popular, Ciudadanos, Mas Camarena-Cube i del regidor no adscrit.

És sorprenent com aquells que s’erigeixen defensors del valencianisme a ultrança, així com del bilingüisme i la tolerància, no són capaços d’adonar-se que cal avançar, que ja és hora de deixar debats inútils sobre la llengua i fer efectiu eixe bilingüisme del que tant se’ls ompli la boca.

Amb posicions com la del regidor popular, encara que parega defensar una igualtat real de les dues llengües que són oficials, s’amaga una voluntat de continuïtat de la diglòssia existent, on vertaderament un idioma és usat per a funcions formals, predominantment en l’ús escrit, enfront d’un altre idioma o parlar utilitzat per a funcions informals, generalment orals.

Cal recordar que, tal i com diu l’article 35 de la Llei 4/1983, de 23 de novembre, d’ús i ensenyament del valencià, es declara que Bétera constitueix un terme municipal de predomini lingüístic valencià, l’article 7 de la mateixa llei estableix que el valencià és llengua pròpia també de l’Administració Local i en l’article 5 que l’Administració adoptarà les mesures que calguen per a impedir la discriminació de ciutadans o activitats pel fet d’usar qualsevol de les dues llengües oficials, així com per a garantir l’ús normal, la promoció i el coneixement del valencià.

Per això, des de Compromís estem apostant de manera clara i decidida, que la nostra llengua siga vehicular i d’ús habitual en l’Administració en compliment no sols de la Constitució Espanyola, l’Estatut d’Autonomia i la Llei d’ús i ensenyament del valencià, sinó també a la llum de l’article 16 del Decret 33/1999, de 9 de març, del Govern Valencià, per la qual s’aprova el Reglament de Selecció, Provisió de Llocs de Treballs i Carrera Administrativa del Personal comprés en l’àmbit d’aplicació de la Llei de Funció Pública Valenciana.

El nostre col·lectiu ho té clar, no farem ni un pas enrere amb aquest tema. La nostra aposta és decidida: complir amb la legalitat vigent i que qualsevol ciutadà que s’adrece a l’Administració Local en la llengua pròpia tinga resposta en ella, sense discriminació de cap tipus. Sols amb treballadors aptes en les dues llengües aconseguirem garantir vertaderament els drets lingüístics de la ciutadania.

 

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *