No tirem balons fora, marquem gols!

 Fa poc llegíem amb sorpresa que l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials donava el premi “Cor de pedra” 2016 a una sèrie d’ajuntaments “pobres” en inversió social. Segons la notícia, i el publicat en la web de la mateixa associació, s’han considerat ajuntaments “pobres en inversió social” a aquells Ajuntaments el pressupost dels quals per habitant en promoció social i serveis socials (Funcional 23) és inferior al 60% de la mitjana del pressupost del conjunt d’Ajuntaments de més de 20.000 habitants (36,09 € en 2015; la mitjana de despesa/habitant 2015 (despesa liquidada) és de 60,15 € i alguns Ajuntaments dediquen més de 100 € a aquests conceptes), sobre la base de les dades oficials que aporta el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques”. Bétera figura entre aqueixos ajuntaments i l’agrupació municipal del Partit Popular s’ha fet ressò d’aquesta notícia publicada en diferents mitjans de comunicació (Llevant EMV la publicava ahir dia 1 de desembre, i altres diaris ja la van publicar al gener d’enguany). L’agrupació municipal del PP ha publicat en xarxes socials la notícia, sense més, i no ha acudit a la font oficial que és la notícia publicada en la web de l’Associació. En la web figura una taula que analitza la despesa social en els anys 2015 i 2016. Si el lector acudeix a aquesta notícia veurà com Bétera ha incrementat en 2016 dos punts aquesta inversió, passant d’un 28,86 €/hab. en 2015 a un 30,90 €/hab. en 2016. I si el lector encara té més curiositat, pot acudir a la web de la Secretaria general de Coordinació autonòmica i local, del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, i podrà consultar els pressupostos de Bétera dels últims anys. D’acord amb les dades oficials contingudes en la web ministerial, Bétera ha invertit en serveis socials les següents quantitats per any per al grup funcional 23 “serveis socials i promoció social”:

2014: 212.600 € (Partit Popular)
2015: 212.600 € (Partit Popular)
2016: 311.450 € (Compromís – PSOE – ABEC)
2017: 430.000 € (Compromís – PSOE – ABEC)

No fa falta ser una eminència en matèria pressupostària per a comprovar que la partida ha augmentat en un 100% amb el govern del canvi, per la qual cosa podem dir alt i clar que sí, que hem vingut a rescatar persones i així ho estem fent, no solament per una convicció ideològica, sinó perquè ho portem en les venes, perquè l’esquerra gestiona millor i amb una clara vocació social.
Per si no fos prou, el grup municipal del Partit Popular ha obviat, no sé si per desconeixement o dolosament, que el premi Cor de pedra es va atorgar en edicions anteriors a ínclites personatges del seu mateix partit. Aquest premi es va instituir en 2013 i aqueix any ho va obtenir, per mèrits propis, Na Ana Mato “perquè en menys de dos anys s’ha carregat les polítiques socials bàsiques amb retallades acusades i d’una crueltat inaudita”; si bé, el premi va estar molt concorregut doncs les seues contrincants eren Na  Dolores de Cospedal “Per la seua obsessió per desmuntar polítiques socials, amb especial dedicació a aquelles dirigides als sectors més vulnerables (persones en situació de dependència, famílies amb greus necessitats…). Per ser la millor exponent de la demolició de l’Acció Social en una Comunitat Autònoma, i per fer-ho des de l’arrogància i la supèrbia de qui no té cap dificultat per a cobrar un bon sou (o uns bons sous)”, Na Luisa Fernanda Rudí per “el caire antisistema del govern que presideix, que arriba fins i tot a fer gala en seu parlamentària que no pensa complir aquesta llei que consideren insostenible”, en referència a la llei de dependència, i finalment el millor exponent de la crueltat del Partit Popular, actual portaveu del grup parlamentari del partit i assot de rojos i antisistema, En Rafael Hernando, que “quan en ser preguntat pels xiquets i xiquetes que estan passant fam, a més de llevar qualsevol importància al tema i considerar-ho alguna cosa purament anecdòtica, es va atrevir a dir amb esperit inquisitorial que “els responsables de l’alimentació dels xiquets són els seus pares”. Com bé podrà comprovar el lector, l’edició de 2013 del premi va estar molt concorreguda. Però el llistat de premiats contínua i no deixa de sorprendre’ns, o no.
En l’edició de 2014 el premi va recaure en una de les candidates de 2013; sí senyors, en  Dolors de Cospedal perquè “el seu govern ha retallat en 325,4 Milions d’euros el pressupost per a polítiques socials, ha reduït un de cada tres euros que s’invertien per a la població més vulnerable en aqueixa Comunitat, precisament en els temps de crisis que és quan més es necessitava. No obstant això el pressupost per a alts càrrecs segons les dades oficials del Ministeri d’Hisenda i Administracions Publiques ha augmentat de 37,5 milions d’euros en 2011 a 68,1 milions d’euros en 2014. Més de 30 milions d’euros ha dedicat el Govern de Cospedal cada any a Personal d’Alta direcció”.
Però el bo sempre es fa esperar, i en l’edició de 2015 el premi li va ser atorgat a l’actual president del Govern, Don Mariano Rajoy Brey per aplicar “retallades de forma immisericorde en les polítiques socials, al mateix temps que actuava amb tota prodigalitat amb banquers i grans capitals”.
En relació amb el desenvolupament de polítiques socials del Partit Popular, existeixen nombrosos exemples que desmunten el seu suposat compromís amb el social. En la seua ponència social, aprovada al febrer d’aquest mateix any, afirmaven que “El Partit Popular té com a principal objectiu el benestar i el desenvolupament integral de totes les persones en la nostra societat. Per a açò volem seguir promovent les condicions socials adequades perquè tots els espanyols puguen desenvolupar el seu projecte de vida en un marc de llibertat i justícia social, prestant sempre especial atenció a les persones i famílies més vulnerables”. Gens més lluny de la realitat, perquè abunden els exemples que el Partit Popular, i el govern que encapçala, menteix; i no ho diu aquesta humil militant de Compromís per Bétera, ho han dit el Comissari de Drets Humans o el Comité Europeu de Drets Socials. El Comissari, Nils Muižnieks, en el seu informe de 2013 sobre Espanya, expressava “la seua preocupació per l’increment de la taxa de pobresa infantil, que va aconseguir el 30,6% en 2011 i que té unes repercussions potencialment devastadores tant en els xiquets com en el país. Els xiquets s’han vist desproporcionadament afectats per les retallades en els pressupostos socials, de salut i educatius, i la disminució de les prestacions familiars ha conduït al fet que alguns xiquets visquen en la indigència i tinguen problemes de nutrició”.
Igual que el Comissari de Drets Humans, el Comité Europeu de Drets Socials, òrgan del Consell d’Europa encarregat de vigilar la correcta aplicació de la Carta Social Europea, afirmava que “l’exclusió de l’assistència sanitària dels estrangers que no residisquen legalment és contrària a l’apartat primer de l’art. 11 de la CSE, doncs la subscripció d’aquest precepte compromet a l’Estat (…) a adoptar, directament o en cooperació amb organitzacions públiques o privades, mesures adequades para, entre altres finalitats, eliminar, en tant que siga possible, les causes d’una salut deficient”” i afegia “que els Estats han de garantir a tota persona el dret d’accés a l’assistència sanitària i que el sistema de salut ha de ser accessible a tota la població”, a causa que “l’atenció sanitària constitueix condició prèvia essencial per a la preservació de la dignitat humana i que la dignitat humana representa un valor fonamental que se situa en el nucli del Dret europeu positiu en matèria de drets humans – ja es tracte de la Carta Social Europea o del Conveni Europeu de Drets Humans-, açò en relació amb l’injust Reial decret 16/2012, de 20 d’abril, de mesures urgents per a garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seues prestacions, que ve signat pel “Cor de Pedra” 2015, En Mariano Rajoy.
Podria continuar i citar nombrosíssims exemples de la poca, o nul·la, vocació social del Partit Popular, de les seues normes, de les seues manifestacions públiques, dels seus representants públics, però aquest article es podria convertir en una tesi doctoral i no és la meua intenció avorrir al lector, sinó donar-li dades i que ell mateix traga les seues pròpies conclusions. Quant al tema de la pobra inversió d’aquest ajuntament en matèria social, recorde que augmentada en un 100% i amb noves partides pressupostàries per a activitats per a persones amb diversitat funcional (col·lectiu inmisericordement oblidat durant anys), un altre gall ens cantaria si el finançament de la Comunitat valenciana fóra ajustat al que aportem i es complira d’una vegada per sempre l’establit en l’article 156 de la nostra Constitució.
Senyors i senyores, sí, hem vingut a rescatar persones, amb pressupostos ajustats, finançament estatal pobre, però ho estem fent, malgrat els pals en les rodes econòmics, judicials i polítics. Revertir les conseqüències dels 24 anys de governs autonòmics i municipals del Partit Popular costa, però ho estem aconseguint amb esforç, constància i gestionant les arques públiques amb vocació de servei públic i no de lucre privat.

Fonts de l’article:
– Web de l’Associació Estatal de Directors i Gerents en Serveis Socials.
– Web de la Secretaria general de Coordinació autonòmica i local, Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques.
– Estudis de la Fundació  de Maig, febrer 2014: “Incompliments per Espanya de la Carta Social Europea: conclusions xx-2 (2013) del Comité europeu de Drets Socials”.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *