La Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives encapçalada per la Vicepresidenta del govern valencià, Mónica Oltra, anuncià fa uns dies un ambiciós Pla d’infraestructures: 561 milions d’euros per a millorar les infraestructures socials del territori valencià.
Bétera no ha estat una excepció, es construirà una residència. Quants anys portem esperant-la i, a la fi, s’ha aconseguit! Com altres coses que hem esperat al llarg de molts anys i apleguen ara: la Ronda Nord o l’ampliació de la depuradora…
Posar en marxa Casa Nebot com a espai per a la gent gran ha sigut un objectiu fonamental per a Compromís mentre ha governat. Així, en la legislatura passada, gràcies a la determinació de la regidora de Drets Socials, Raquel Puig, s’encetaren les gestions amb la Conselleria per posar en marxa Casa Nebot. Inicialment la petició fou d’una residència, ara bé el cost d’habilitar l’espai com a residència era inassumible per l’Ajuntament. Però Bétera continuava necessitant un espai per a la gent gran. L’equip de govern decidí reconvertir la idea i sol·licitar un Centre Integral de Majors (CIM). Este centre cobriria, en part, la demanda i afavoriria la integració i la participació d’este col·lectiu en la vida social. Poc temps abans de finalitzar la legislatura 2015-19, els serveis municipals enviaren el projecte a Conselleria perquè donarà el vist-i-plau.
Amb l’inici de la legislatura actual, el nou equip de govern, rep de la Conselleria d’Igualtat una sèrie de modificacions que cal fer en el projecte perquè es puga aprovar.
Mentrestant, Europa decidix injectar diners als estats per a destinar-los a serveis socials, la Conselleria d’Igualtat rep 561 milions, per tant, ara ja pot sufragar les obres completes d’adequació de Casa Nebot com a residència.
Recordeu quan es venia a bombo i platerets que Bétera tindria una residència municipal? D’això ja han passat molts anys, fem memòria.
L’any 2001 l’Ajuntament de Bétera adquirí Casa Nebot per 1 milió d’euros. Vist el tamany de la parcel·la i la ubicació, ens semblà un preu molt raonable i tots els grups polítics votàrem a favor la compra d’este edifici. Únicament Compromís no veia clar que si la finalitat era una residència i un centre de dia, esta no estiguera avalada per la Conselleria o almenys no hi hagueren contactes i estudis previs de viabilitat i de com seria la gestió. En eixe sentit, fórem els únics que ens abstinguérem en la contractació de les obres d’execució.
Quan acabà la construcció (en 2003) la legislació en residències havia canviat i l’obra de 2’5 milions d’euros iniciada en 2002, havia de patir una reforma si volíem que s’utilitzara amb la finalitat amb qual s’havia construït.
A més, la Generalitat mai mostrà cap interés per Casa Nebot durant els següents anys. Recordem que eren èpoques de Rafael Blasco i posteriorment de Juan Cotino al capdavant de la Conselleria de Benestar Social on difícilment podien entrar empreses que no foren del seu entorn per executar tant la construcció com la posterior gestió de les residències.
Casa Nebot no interessava i en la legislatura 2003-2007 tota la Corporació decidí buscar alternatives. Alguns apostàvem per una gestió pública municipal, d’altres apostaven per una gestió privada amb beneficis per a la gent gran empadronada a Bétera. Finalment es creà una Fundació que seria la que arribaria a estos acords i buscaria suports, però després d’algunes visites a residències, de moltes reunions i de pegar-li moltes voltes, no s’arribà a cap model que fóra viable. En els anys posteriors i amb la crisi de 2008, s’anà abandonant la idea que la residència poguera veure la llum.
Actualment, amb Compromís al govern valencià, Serveis Socials recupera la importància que ha de tenir en una societat moderna i avançada. Ací no es tracta de veure qui es marca el tanto, perquè els qui guanyen són els nostres veïns i les nostres veïnes, qui es marca el tanto és Bétera!
Cristina Alemany i Joano Baudés,
regidors del grup municipal Compromís per Bétera