De manera sorprenent, ahir al ple ordinari d’octubre, tots els partits, fins i tot el PP, aprovaren la proposta presentada per Compromís per tal de sol·licitar al govern de l’estat que desestime immediatament la petició d’indult de l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra.
“L’indult és un residu anacrònic de la monarquia absolutista, la llei de l’indult a l’Estat espanyol és de l’any 1870, crec que moltes coses han canviat des d’eixa data. Ara, una altra cosa és que es tinga la voluntat ferma d’apartar-se a la nova realitat”, es pregunta Cristina Alemany, portaveu de Compromís per Bétera.
L’indult és un element anacrònic que encaixa difícilment en un estat constitucional com l’espanyol. En un estat constitucional no hauria de cabre la possibilitat que l’executiu (el poder polític) interferira en la funció jurisdiccional per revisar, amb criteris totalment arbitraris, les penes que es dicten a amics. Perquè aprovant indults, el poder polític decidix interpretar les proves al marge de tota garantia.
“L’aplicació d’indults, en definitiva, desautoritza i deslegitima el poder judicial i, el més important de tot, causa indignació social davant este injustificat i incomprensible tracte de favor”, denuncia Cristina Alemany.
Perquè amb esta proposta el que volem és que si un jutge ha determinat que el señor Carlos Fabra és culpable, el poder polític no contradiga allò que la justícia ha sentenciat.