Toni Marzo es director general de Medi Natural i d’Avaluació Ambiental de la Generalitat Valenciana, biòleg amb quasi 40 anys de treball en l’administració i un compromés activista social i ambiental durant tota la seua vida. Toni és la nostra memòria en Bétera, la persona que ha estat sempre, en tots els moviments, consensuant i arromangant-se les mànigues. En la cèlebre classificació de Bertolt Brecht, entraria sense dubte en la categoria dels “imprescindibles”.
En esta entrevista, repasa totes les millores que ha introduït en la gestió de l’àrea de medi ambient del govern del Botànic, posa en valor l’acció de govern en Bétera en els últims quatre anys (en els que simultàniament s’han sanejat els comptes i s’ha apostat per la cultura i el benestar social) i destaca com d’important és “enfortir la posició de Compromís en les Corts espanyoles” en les eleccions de diumenge 28.
– ¿Com valores la teua experiència en el govern de la Generalitat?
– Per a mi ha estat una experiència apassionant i engrescadora. No vaig dubtar a acceptar el càrrec quan m’ho van proposar, perquè de sempre he sigut socialment inquiet i participar-hi em va oferir la possibilitat de participar en la pressa de decisions per a millorar l’estat dels sistemes naturals valencians, preservar la biodiversitat, crear entorns més saludables i salvaguardar la qualitat de vida de les persones.
També he de dir que la gestió no ha resultat sempre fàcil, entre d’altres raons per com estava la Direcció General a juliol de 2015, a l’inici de la legislatura. Des de 2009 s’havien perdut un 79 % del pressupost i el 75 % del personal.
– ¿Quines mides destacaries de la teua gestió?
– Ens vam trobar una gestió que no responia a cap visió estratègica, que només perseguia fer clientelisme i acontentar les amistats. Per això, el primer que vam fer, va ser recobrar la coherència del nostre treball, generant objectius i línies de treball que s’adreçaren a la millora dels espais naturals i a preservar els beneficis ecosocials que aquests espais procuren a la societat, els anomentats serveis ambientals o ecosistèmics.
“S’ha guanyat moltíssim en honestedat i transparència i s’han fet avanços importants en la millora de la vida quotidiana de les persones”
És per això que vam paralitzar el procés de privatització encoberta de les muntanyes públiques valencianes, que estaven sent subhastades per a explotar industrialment la seua biomassa, que era exportada massivament a Itàlia i reorientàrem la gestió forestal a la preservació i millora de la funció que les cobertes de vegetació exerceixen per a la protecció dels recursos naturals essencials del territori: aigua, sòl, qualitat de l’aire i biodiversitat de fauna i flora.
També s’ha redreçat el model de gestió dels Parcs Naturals, professionalitzant els seus directors-conservadors, creant documents estratègics per als propers anys i incrementant la participació social a través de les juntes rectores.
M’agradaria ressaltar la línia de restauració d’hàbitats naturals que vam encetar i que actua sobre una gran diversitat d’ambients, des d’àrees forestals a marjals litorals o sistemes dunars, a fi de revertir els processos de degradació. En total s’invertiran en aquests projectes uns 65 milions d’euros, cofinançats per la Unió Europea mitjançant el programes FEDER.
“Ens vam trobar una gestió que no responia a cap visió estratègica, que només perseguia fer clientelisme i acontentar les amistats.”
Al llarg d’estos quatre anys, s’ha hagut de fer un gran esforç per a recuperar la capacitat de treball i millorar la plantilla de personal. Al 2019 s’ha aconseguit incrementar el pressupost dedicat als nostres espais naturals un 117 % respecte a 2015 i en aquest temps, s’han reforçat les brigades dedicades a la conservació i gestió dels Parcs Naturals, a la sanitat forestal i a la neteja d’àrees recreatives.
– ¿Com penses que ha millorat el dia a dia dels valencians amb el govern autonòmic durant els darrers quatre anys?
– Crec que s’ha guanyat moltíssim en honestedat i transparència i que s’han fet avanços importants en la millora de la vida quotidiana de les persones, amb normatives i polítiques avançades i valentes, sense fer escarafalls ni realitzant events farònics, tot i que el problema del mal finançament crea dificultats per a desplegar, tant com es voldria, les diferents polítiques socials.
Tot això, a més a més, acompanyat d’una gran austeritat en les despeses que han generat els polítics a nivell personal durant aquests quatre anys, un fet que crec que els honora i que no se si és prou conegut popularment. Jo que porte molts anys treballant a l’Administració, mai no havia vist res de semblant. En aquests quatre anys, no hi ha hagut cap concessió al dispendi i al luxe.
– Vas en les llistes de Compromís per Bétera en les pròximes eleccions locals. ¿Quin balanç fas de la nostra acció de govern a l’Ajuntament els últims quatre anys?
– En primer lloc, ressaltaria haver aconseguit sanejar econòmicament l’Ajuntament, superar una situació d’endeutament i convertir-la en una de superàvit milionari que ha de permetre que en els propers anys es puguen escometre accions importants en benefici del nostre poble. Ara bé, perquè això siga més fàcil caldrà que es modifique la llei estatal d’estabilitat pressupostària i per això és molt important enfortir la posició de Compromís a les Corts espanyoles.
Però, a més a més, això s’ha fet sense renunciar a una programació cultural estable, a la millora dels serveis de biblioteca, a albergar una seu de l’escola ofical d’idiomes, a donar suport a les associacions, a millorar els serveis socials, a realitzar inversions de manteniment de camins rurals, a construir col·lectors o a renovar i incrementar la dotació dels parcs infantils.
“En aquests quatre anys, no hi ha hagut cap concessió al dispendi i al luxe”
D’altra banda, cal esmentar l’eforç i perseverància de regidors i regidores a fi d’atraure i agilitzar obres i serveis que depenen d’altres Administracions o que necessiten de subvencions externes, com ara la variant nord, la construcció del nou institut, l’ampliació de la depuradora d’aigües residuals o la restauració del castell i la construcció del museu de les tradicions.
– ¿Quines haurien de ser les principals prioritats per a la pròxima legislatura?
– Només pel que fa a medi ambient, crec que en els propers quatre anys Bétera s’ha d’implicar de manera decidida en la transició cap a un model de municipi ambientalment més sostenible i en la lluita contra el canvi climàtic. Això implicarà, entre d’altres coses, iniciar el desplegament de la infraestructura verda, generar una estratègia d’economia circular, posar en marxa un pla de millora de la mobilitat, impulsar l’ús de les energies renovables, fomentar l’agricultura ecològica i de residu zero, conservar i millorar el patrimoni natural, etc. Un llarg camí que caldrà començar a fer si no volem comprometre la qualitat de vida de les futures generacions.
30